Les actes només inclouran els documents presentats al Congrés. El Comitè organitzador, amb l’informe previ dels comitès d’avaluació de cada secció, és l’únic responsable de la decisió sobre els documents que finalment s’hi incorporin.

Els textos originals s’han d’enviar a l’adreça electrònica del Congrés (info@barcelona.onomastica.cat) com a màxim fins al 30 d’octubre de 2011   31 de novembre de 2011.

Els treballs, en format Word, no poden superar les 12 pàgines incloent-hi la bibliografia i les notes (que cal procurar que siguin les mínimes i que han d’anar al final). S’han d’escriure amb interlineat senzill i tipus de lletra Times New Roman a cos 12.

Per a la bibliografia, s’ha de prendre com a pauta el format utilitzat a la revista Onoma (ftp://ftp.icc.cat/icos/COMUNICACIONS/Style_Sheet_Onoma%5B1%5D.pdf). Per a les entrades bibliogràfiques en idiomes que no siguin els oficials del Congrés, cal fer-hi constar el títol original i, a continuació, entre claudàtors, l’entrada corresponent traduïda a la llengua del document.

Les referències bibliogràfiques s’han de citar dins del mateix text, com en l’exemple següent: “… com s’assenyala en un article anterior (Smith, 1963, 74-76)…”. Ha d’incloure’s un resum al començament del text (escrit en el mateix idioma); pot ser el mateix resum enviat com a proposta de comunicació o bé una nova versió més curta.

Si us plau, assegureu-vos que el vostre treball està escrit correctament. Si no sou un parlant habitual de la llengua que heu triat, si us plau feu revisar el document final per un parlant nadiu. El Comitè organitzador només farà correccions de menor importància en els textos. Els articles enviats que presentin deficiències en la seva redacció poden ser rebutjats.

Programa i horaris del XXIV Congrés ICOS (noms).

Programa i horaris del XXIV Congrés ICOS (títols).

Guia de resums.

Taller: Denominar y apropiar. Carles Carreras Verdaguer, Sergi Martínez Rigol, Sergio Moreno (Universitat de Barcelona)

Taller: La exonimia en las televisiones públicas, especialmente en las televisiones catalana y vasca. José Luis Lizundia (Academia de la Lengua Vasca / Euskaltzaindia) 

Taller: TopoTrends: launching a new research network. Laura Kostanski (University of Ballarat), Guy Puzey (University of Edinburgh)

Taller: Publicaciones y trabajos de la Academia de la Llingua Asturiana. Xosé Luis García Arias, Ana Cano (Academia Llingua Asturiana) 

Taller: El Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya. Comissió de toponímia de Catalunya 

Projecte: Family Names of the United Kingdom (FaNUK): a new research project. Richard Coates, Patrick Hanks (University of the West of England, Bristol)

Projecte: The Estonian Place Names Dictionary project. Peeter Päll (Eesti Keele Instituut / Institute of the Estonian Language) 

Projecte: Linguamón Mapes Vius. Marta Xirinachs (Linguamón Casa de les llengües)

Projecte: Projecte BADARE (Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania). José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona)

-Xavier Terrado (Universitat de Lleida): “La contribució catalana a la ciència onomàstica”

2. “Onomàstica i mitjans de comunicació“. Moderador: José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona). CONCLUSIONS

Itinerari amb dos focus d’interès principals: la visita detinguda de la ciutat de Girona, nucli d’una gran rellevància històrica i patrimonial, i la visita de la vila de Sant Pol de Mar, interessant nucli mariner del Maresme que hostatja la Fundació Pere Coromines, lloc de referència en la història onomàstica de Catalunya.

Visita B: Montserrat

Visita detinguda de Montserrat, muntanya geològicament singular i lloc de gran importància religiosa i simbòlica en la història de Catalunya, que té el Monestir com a punt de referència.

Visita C: Sitges i el Penedès

Visita del Penedès, la regió vinícola més important en extensió de Catalunya i territori ben caracteritzat des del punt de vista del paisatge. L’itinerari es complementa amb la visita del Garraf, territori adjacent al Penedès, i que destaca per la importància de la seva façana marítima, i en especial a un dels seus nuclis més connotats: la ciutat de Sitges, que és presentada com un símbol del moviment romàntic a Catalunya.

Visita D: Barcelona inèdita

La sortida ofereix la possibilitat de tenir una visió inèdita de Barcelona, fora dels circuits turístics més convencionals: Montjuïc, turó de 192 m d’altitud, a redós del qual va ser fundada la ciutat. El monestir de Pedralbes, monument clau del gòtic català. L’extrem nord de Barcelona, prop del riu Besòs que destaca pel seu aspecte rural. I el sector del Delta del Llobregat.